Pàgina 43

11 Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe.
a) què diu. (pronom)
b) si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
c) quants nois convidaràs a la festa. (determinant)
d) qui assistiria a l’acte. (pronom)
e) què vol per sopar. (pronom)

13 Pronominalitza els elements subratllats.
a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) S’hi va acostumar.
e) Se’n penedí.
f) Hi renuncià.
g) Els ho explica.
h) S’hi exposà.

Pàgina 41

4 Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) que els expulsin de l’associació. (CR)
b) combatre la peresa. (subjecte)
c) si podien fer la feina plegats. (CD)
d) que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
e) que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
f) que la pell també registra el pas del temps. (CR)

5 Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.
a) qui t’ha traït. (Atr)
b) que el partit acabarà amb un empat. (CN)
c) preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
d) que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)e) de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) que tots érem una família va durar poc. (CN)

6 Subratlla les clàusules substantives i assenyala la funció.
a) que aniria a la sessió inaugural. (CD)
b) de fer-se entendre. (subjecte)
c) que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
e) que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
f) que no teníem dret a vot. (CD)

Pàgina 35

1 Assenyala quin tipus de títol presenta el text.
Temàtic

2 Indica el tema i expressa’l de manera precisa.
L’espai públic europeu.

3 Digues quina intenció té l’autor.
Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic

5 Digues quin d’aquests tipus d’organització de les idees té el text.
Seqüència històrica

6 Resumeix la idea del primer paràgraf.
Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.

7 Com s’alteren els conceptes i exemples?
El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema.Primer s’ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.

11 Explica el sentit del títol.
Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.

12 Defineix els conceptes següents.
Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.
Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i funcions.
Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.

15 Fes un resum.
El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.

Dictat comentat 7

Les ciutats són el refugi de la solidaritat. Poden ser la salvaguarda de les conseqüències inhumanes del procés de globalització; poden defensar-nos dels efectes de l'extraterritorialitat i de la falta d'identitat. D'altra banda, les guerres més acarnissades tenen lloc a les ciutats, a les perifèries marginals, en el conflicte entre els guetos de riquesa i els de necessitat. Una ciutat ha de promoure la integració territorial de les seves funcions urbanes, dels nivells de risc, dels grups d'edat, ètnies. Com més gran sigui la barreja, més humana serà la ciutat. La sociodiversitat és una qüestió clau per a la coexistència.

Dictat comentat 6

L'eufòria i el pessimisme són terribles quan es converteixen en sentiments crònics, però goso dir, com a inexpert, que no està malament si s'equilibren en certes dosis. En la pràctica tots pensem que unes coses ens sortiran bé i unes altres no. El pensador Marc Aureli ja deia fa segles que no entenia com un home pot estranyar-se de tot allò que li passa en la vida. I el provocador Oscar Wilde: "La vida és un quart d'hora molt lleig, format per minuts exquisits". Com tantes altres sentències, és pretenciosa i falsa. Però dóna importància als minuts, i això està bé. Un minut - o tres setmanes - d'eufòria futbolística. Un minut - o quinze dies - de desànim. Res ha de durar sempre. Alternatives vitals. Contracció i expansió, inspirar i respirar.

Dictat comentat 5

Aquesta és una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments fins i tot d’una manera inconscient; son privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de música, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies de vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions, han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que és a l’abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i als de l’entorn.

Dictat comentat 4

Els joves, d'entre 16 i 24 anys són els que treuen més profit d'Internet seguits per les persones d'entre 25 i 34 anys, més de deu milions d'Espanyols sumant dos trams d'edat. Els més grans de 55 anys és mantenen a la cua i tot just superen els 2,5 milions d'internautes. Onze milions d'usuaris són homes i uns 9 milions són dones. El consum d'Internet és major durant la setmana que els dissabtes i diumenges, conclou l'estudi, segons el qual el consum de televisió s'ha reduït en tots els segments d'edat, encara que especialment entre les persones de 25 i 34 anys. No obstant això, posa de manifest que el 21% dels espanyols i el 28% dels internautes consumeixen Internet i televisió de forma simultània.

L'esclavitud al món

Esclavitud? Pensava que aquest terme estava en fase d’extinció dins el lèxic de la nostra societat, la societat del benestar i del progrés. Una societat sense tabús que tot ho accepta; res no és bo ni dolent, només és diferent.

Tot i així, el món el seguim habitant (afortunadament o desgraciada) éssers humans. És ben conegut que ens regim per una sèrie de pensaments, emocions o sensacions, unes menys racionals que altres. L’instint de supervivència que portem dins s’ha anat endormiscant progressivament donada la generosa situació que ens ha ofert el planeta. Enrere queden els anys de guerra per fer-se lloc entre els millors. Tot el peix estava venut.

Malauradament, sembla que la bombolla creada ha precedit una crisi econòmica present en multitud de països, propiciant el despertar dels nostres impulsos més salvatges. Com explicar sinó, la nombrosa quantitat d’empresaris que aprofiten el cost ridículament baix de la mà d’obra dels països subdesenvolupats? No els titllis d’abusadors! Ells es fonamenten en el capitalisme “propi”.

I què passa amb el greu increment del maltractament de gènere? Sembla que necessitem sentir-nos superiors per no escoltar la veu de la impotència davant situacions complicades. No és millor col·laborar?

Tenim tendència a relacionar l’esclavatge amb els treballs forçosos del passat, però crec que no cal mirar més enllà dels nostres nassos per veure que tothom pot sofrir-ne, independentment del color de la pell, del sexe i de tots els factors susceptibles de ser afegits en aquesta llarga llista.

Els pilars que sostenen el model de vida actual trontollen i comencen a deixar entreveure trets violents d’èpoques anteriors. Podrem superar-ho? O seguirem “esclavitzats” veient futbol i programes trivials sense voler veure el que realment està passant?