Pàgina 203

3 Determina la participació de l’autor.

La participació de l’autor en el text és total. Es tracta d’un dietari. És la descripció de la seva vida real, del seu poble natal. Hi ha l’ús de la primera persona i una gran quantitat d’adjectius.

5 Indica el tipus de progressió

Lineal

6 Digues quin tipus textual hi ha en el text.

L’ermita és l’essència del nostre [...] m’enterraran.» - argumentativa
L’ermita és la nostra vida [...] fabulós.» - argumentativa
Col·laborant [...] granit.» - narrativa
Què ha passat a Calella [...] molt vell...» - narrativa

7 Digues si son vistos o pensats.

Els moments descriptius són vistos majoritàriament, però també n’hi ha, de pensats, com el de la sopa de rap o quan diu que el foc distreu.

8 Fes l’estructura del text.

1r paràgraf:
Visió del carrer de la finestra. / Torna al llit. / Pensa en ser a l’exterior i altres coses. / Torna davant la finestra.
2n paràgraf:
Surt a fora. / Veu l’ermita. / Digressió sobre el significat de l’arrelament a la terra, de la significació de l’ermita.
3r paràgraf:
Torna a casa. / Fa un resum de l’any a Calella.

9 Digues si es objectiva o subjectiva.

És una descripció subjectiva. Ens dóna el seu punt de vista.

10 Subratlla els elemnts que indiquen moviment.

Elements que indiquen moviment en la descripció: m’acosto a la finestra, torno al llit, la finestra m’atrau, camino per fora, torno a casa.

11 Indica els elements que fan referència amb l’ermita.

La nostra vida més alta
La nostra mirada
El paisatge de la nostra joventut i dels nostres amors
La torre de guaita
La nostra vida mortal
La darrera cosa que veurem en morir-nos

12 Digues quin tipus de connexió predomina.

Gairebé no hi ha connectors, la connexió és implícita i d’addició. Els més usuals són els espacials.

13 Posa exemples de cada persona.

Hi ha la 1a persona del singular en el 1r paràgraf, en el segon i el tercer s’incorpora la 1a del plural. I, en l’últim paràgraf, torna a la 1a persona del singular. Són seqüències textuals.

14 Digues quina és l’estructura habitual de la descripció.

La descripció s’estructura de dintre de la casa a fora , per acabar altra cop a dintre.
Exemples: No puc separar els ulls d ela finestra; M’acosto abrigat, a la finestra; Camino per fora; L’ermita, torno a casa.

15 Indica perquè canvia el temps.

Fa servir el present d’indicatiu, ja que ens dóna més proximitat. Utilitza el passat per apropar-nos a les generacions anteriors, a allò que ha transcendit fins al present. Ens parla dels records, que, evidentment, pertanyen al passat.

16 Indica els verbs de descripció.

Verbs descriptius: ser, semblar (copulatius), tenir, veure, mirar, fer sentir (transitius).

17 Busca exemples d’enumeració.

Les enumeracions són pròpies de la descripció, sobretot ajuden a precisar-la.
Exemples d’enumeracions:
Misèrrim, inconsistent…

18 Destria els guions i digues la funció que fan.

Els guions ajuden a fer aclariments.
–aigua i vent i polsim de diamant– (puntualitzar)
–si tot va bé– (expressar el desig)
–tres vells de més de seixanta anys i una noia de vint– (puntualitzar)