dimecres, 19 de maig del 2010

Fi de curs

Aquest text pretén ser una autoavaluació global de tot el curs. Un curs on he après (encara que hagi costat), el que realment és utilitzar un bloc com a portafolis d'una assignatura.

És trist que l'última entrada contingui un vídeo de poca qualitat humana, però busquem-li la part bona. El bloc implica constància, capacitat de treball, autocrítica i organització. Aquestes virtuts adquirides han de servir per no protagonitzar mai un succés com el de "l'estimat" Manolo.

Fi de l'assignatura, fi de cicle. Aquí acaba la meva etapa escolar, i em sento plenament preparat per enfrontar-me al món injust. Les capacitats posades a prova en aquest bloc són una maqueta a petita escala del que realment em trobaré en un futur, i espero aprofitar l'aprenentatge.

La prepotència pot jugar una mala passada

Manolo Lama és actualment en boca de tothom. Coneguda és la intervenció que va protagonitzar unes hores abans de la final de l’Europa League amb un col·lectiu de seguidors colchoneros.

Els fets en qüestió van indignar gran part de la població (on jo m’incloc), que va veure per les seves pantalles televisives com es muntava una espècie de circ del qual un pobre vagabund era protagonista. Li llençaven diners, objectes personals, bufandes. Ell observava amb els ulls atònits. Humiliació davant milers de persones.

La secció esportiva de Cuatro és ben coneguda pels reportatges escombraria i d’alt contingut futbolístic, deixant de banda els altres esports. Amb aquest succés, queda palès el grau d’humanitat (per si no n’havia prou amb el de professionalitat) dels individus encarregats de la secció.

La prepotència i l’arrogància en el moment de jactar-se de la víctima no deixarà indiferent a ningú, ni frases com <>, o <<¡la VISA! ¡Un aficionado le deja la VISA!>> (uns segons després l’aficionat va afanyar-se a treure la targeta de la vista ufanosa del pobre home).

El que més greu sap és que pocs dies després, Lama va disculpar-se públicament a tothom qui s’hagués pogut sentir indignat, passant per alt que el més afectat era precisament el protagonista del que ara és el seu malson. Quins límits té la crueltat humana?

David Montalbán Vidal

dilluns, 17 de maig del 2010

Adéu a la televisió analògica i naixement del TDT

Desprès del boom mediàtic que ens va acompanyar durant gran part del 2009, sembla que les coses no han anat tal i com s’esperaven al territori espanyol. La poderosa tecnologia pròpia dels ordinadors aplicada als televisors no s’ha adaptat òptimament i ha comportat el sorgiment de sectors tinents d’un sentiment de cert engany.

I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. La població s’ha vist amb la imperiosa necessitat de dur a terme un desemborsament econòmic per fer-se amb els serveis digitals terrestres (si no tens televisor, avui en dia no ets ningú) .Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. Cada dia augmenten les queixes envers una senyal “que havia de canviar el món”. Aquesta distorsió, que m’atreviria a titllar d’aberració digital, impedeix la complaença del dret a la informació, que és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin.

Senyors promotors d’aquest projecte, la casa no es comença per la teulada. Proposar i voler tirar endavant un canvi d’aquesta magnitud (a més, sense volta de fulla!) sense preveure’n les possibles conseqüències ha estat un greu error. Com sempre, mots com indemnització o compensació ratllaran l’utopia, almenys fins que es calmi la tempesta.

David Montalbán Vidal

La publicitat


La publicitat d’avui en dia és artificiosa, al límit de l’engany convencional. Tot i així, cal mesurar aquestes paraules, ja que moltes vegades són els mateixos espectadors els que reben la informació esbiaixada i tergiversada pel seu subconscient.


El que està clar és que els publicistes professionals saben com arribar a cada persona. Cada segment de la població té unes necessitats que s’han de satisfer, i sembla que el consumisme està beneficiant a tots aquells qui volen una ràpida complaença dels seus desitjos.

Els mètodes publicitaris, símbols capitalistes, s’estan convertint en elements imprescindibles. Enrere queden els anys en què la publicitat era informativa, reivindicativa, incitadora. A aquestes antigues característiques se’ls suma la famosa pregunta: <A veure què ens posen avui?>, que tot i semblar rutinària i avorrida, ja forma part de les nostres vides.

Busquem distracció, fugir de l’estrès. Fins i tot m’atreveixo a dir que cerquem la felicitat. Fotografies com la de l’encapçalament demostren un dels límits que la publicitat no tardarà en sobrepassar per arribar als consumidors.


David Montalbán Vidal

Pàgina 54

38 Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.
a) amb qui
b) de la qual
c) de qui
d) on
e) la qual cosa
f) en què
g) de la qual

40 Completa les oracions següents amb totes les formes de relatiu que siguin correctes.
a) a qui / al qual
b) del qual
c) on / en què / en el qual
d) des d’on / des del qual
e) que / el qual
f) en qui / en la qual
g) on / en què / en la qual

Pàgina 53

33 Completa amb art+que/ qui o art+qual.
a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual

Pàgina 49

22 Destria les adjectives de les substantives.
a) que no superéssim les proves. (substantiva)
b) que té. (adjectiva)
c) que compartim. (adjectiva)
d) que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e) que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora. (substantiva)
f) que guia la nostra feina. (adjectiva)
g) que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació. (substantiva)
i) que porta el tribunal suprem. (adjectiva)

26 Subratlla les clàusules substantives de relatiu i indica la funció de l’oració.
a) el que diu. (subjecte)
b) el que hem fet avui. (CD)
c) a qui li ho va deixar. (CI)
d) de qui no coneixes. (CR)
e) tothom qui tingui gana. (subjecte)
f) el que havíem de fer. (CD)
g) a qui et va fer l’assegurança. (CI)
h) qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
i) dels que van baixar a la cova. (CN)

Pàgina 47

16 Destria les clàusules adjectives especificatives de les explicatives:
especificatives: a, e, f.
explicatives: b, c, d, g.

17 Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza.
a) que hem redactat tots plegats. (CD)
b) que hem passat a la vora del mar. (CD)
c) on escric. (CCLloc)
d) algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
e) a qui vas donar aquell present. (CI)
f) que vam contraure. (CD)
g) al qual vas renunciar. (CR)
h) a qui han contractat. (CD)
i) on he viscut la meva infantesa. (CCLloc)
j) que t’has comprat. (CD)
k) del qual tothom parla tant. (CR)