Els periodistes i la seva manera de dir les coses

La crisi econòmica que afecta el país ha provocat un caos general a les famílies. En aquest clima de malestar social, el futbol, considerat l’esport rei, és una alternativa eficaç per combatre l’estrès i els maldecaps freqüents.

El món futbolístic està envoltat per un vel misteriós, un vel que tot ho difumina. El rol que juguen els periodistes dedicats a aquests afers consisteix a oferir una visió clara i objectiva del que passa al camp, però que sovint es transforma en comentaris subjectius que engreixen aquest vel.

Deixant de banda les metàfores, els partits disputats durant aquestes últimes setmanes, especialment pertanyents a la Lliga de Campions, han estat embrutats per una colla de sensacionalistes que es fan dir periodistes.

Mentre els d’una cadena feien càbales sobre la posició final de l’etern rival al grup de classificació (per veure si quedaven eliminats, és clar), els d’un altre canal destacaven les febleses i problemes interns de l’altre. Potser aquests discursos encaixarien en un bon programa de tertúlia esportiva, però la qüestió és que van aparèixer mentre jugaven els propis equips.

És difícil conèixer la veritat quan proven d’entrebancar-te. I no només en el panorama esportiu. El que passa al futbol s’extrapola a l’economia, a la societat i a la política, entre d’altres. Avui en dia, el periodista també vol dir-hi la seva.

Llegir entre línies, buscar l’objectivitat o conèixer les intencions d’un autor han de ser tasques habituals que hem de realitzar per determinar la validesa d’una informació. I en sabem, de fer-ho.

Oi que tu, estimat lector, coneixes molt bé els equips i les cadenes de les quals he parlat sense haver-les anomenat?