Desprès del boom mediàtic que ens va acompanyar durant gran part del 2009, sembla que les coses no han anat tal i com s’esperaven al territori espanyol. La poderosa tecnologia pròpia dels ordinadors aplicada als televisors no s’ha adaptat òptimament i ha comportat el sorgiment de sectors tinents d’un sentiment de cert engany.
I és que el procés de transició d’analògic a digital s’ha caracteritzat pel desconcert generat a bona part de la ciutadania. La població s’ha vist amb la imperiosa necessitat de dur a terme un desemborsament econòmic per fer-se amb els serveis digitals terrestres (si no tens televisor, avui en dia no ets ningú) .Els ciutadans han fet els deures i s’han adaptat tecnològicament però no tots ells tenen garantit el senyal de TDT. Cada dia augmenten les queixes envers una senyal “que havia de canviar el món”. Aquesta distorsió, que m’atreviria a titllar d’aberració digital, impedeix la complaença del dret a la informació, que és un dret fonamental i s’ha de garantir a tots els ciutadans, independentment d’on visquin.
Senyors promotors d’aquest projecte, la casa no es comença per la teulada. Proposar i voler tirar endavant un canvi d’aquesta magnitud (a més, sense volta de fulla!) sense preveure’n les possibles conseqüències ha estat un greu error. Com sempre, mots com indemnització o compensació ratllaran l’utopia, almenys fins que es calmi la tempesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada