Salva’m!
La recerca de l’adjectiu que pugui arribar a descriure la programació televisiva de la tarda de certes cadenes comença a ser molt dificultosa.
Enrere queden els qualificatius de denigrant, deplorable i miserable. Telecinco ha aprofitat el llançament del TDT per inundar el país d’escombraria digital. Amb més canals a la seva disposició, la mitjana qualitativa dels programes de televisió ha descendit en picat.
El que més greu em sap, és no poder parlar per tothom afirmant el que he afirmat abans. Senzillament, perquè gairebé dos milions de persones no hi estarien d’acord.
I la veritat, és que aquests tipus de programes han acaparat un tant per cent elevat d’audiència.
Però, què és la audiència? Al meu parer, la definició convencional es queda curta. Visionar i participar d’aquests programes implica que acceptem els continguts (si es pot dir així) que ens inculquen, que ens deixem dominar per l’hipnotitzament absurd de les vides d’altres persones, que ens agrada veure com gent aparentment “professional” (perquè tots junts no arriben a fer un periodista) s’omple la boca de mentides i entren en discussions infinites sobre temes sense interès. Estem d’acord en participar en aquesta festa de la trivialitat.
---------------------------------------------------------------------------------------
En vermell, errades que cal esborrar.
En negreta, signes que cal afegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada